La diada electoral del 14F va ser marcada per la pandèmia de la COVID-19 que ha portat a una abstenció rècord de 2.475.305 vots i una participació del 53,56%, 25,53 punts per sota de les anteriors eleccions del 2017. És interessant notar que l’abstenció és més alta en les zones amb més densitat urbana, on l’impacte de la pandèmia és més devastador. Tot i que aquest element complica l’anàlisi del resultat, hi ha unes tendències molt clares que es poden observar. La pandèmia no ha influenciat el vot només pel que fa a la dada de participació, sinó que també s’ha expressat en una clara

Alan Woods, editor de marxist.com, analitza el tumultuós estat del món a principis de 2021. El capitalisme està en una profunda crisi. Mentre un grapat de multimilionaris s’enriqueix, la gran majoria està atrapada entre la pandèmia de la COVID-19 i la pobresa. Però els marxistes ens mantenim optimistes. La classe treballadora i el jovent estan començant a demostrar la seva força, presagiant les batalles que s’acosten.

“Òrgans de conservació són els partits estalinistes actuals, que volen imposar la seva autoritat i lideratge a priori, suprimint qualsevol acceptació conscient i espontània del principi d’autoritat i dictadura dins del partit i del moviment obrer.

L’aprovació de la nova Constitució va guanyar amb un aclaparador 78%. També va guanyar per majoria àmplia que els diputats constituents siguin elegits entre la població i no amb la participació dels parlamentaris actuals. Els mitjans de comunicació corren avui a saludar la “festa de la democràcia”, la “victòria de la institucionalitat i contra la violència”. La classe treballadora, per la seva banda, celebra i sent com a pròpia aquesta victòria. Però què segueix ara?

No era un misteri que Luis Arce era el preferit a les eleccions bolivianes. Però ni l’oposició, ni la comunitat internacional ni el propi MAS esperaven una victòria d’Arce amb més vots que Evo, del qual havia estat prèviament ministre d’economia.

Article escrit pels companys del Corrent Marxista Internacional als Estats Units.

Aquest article va ser publicat primerament en alemany pels camarades de Der Funke, la secció austríaca del Corrent Marxista Internacional. Aquí presentem la traducció al català sobre aquesta qüestió important que és la teoria queer. És aquesta teoria compatible amb el marxisme? Pot existir alguna cosa així com el marxisme queer? Yola Kipcak, de Viena, respon de manera negativa a aquesta pregunta, i explica per què.

S’està produint una escissió a les altes esferes de la societat estatunidenca sobre com gestionar el moviment de masses, en la mesura que la mà dura de Trump afegeix llenya al foc. Els treballadors estatunidencs no poden dependre de Trump ni tampoc de Biden – només de la seva pròpia força.

La pandèmia del coronavirus ha exposat les contradiccions del sistema, provocant una profunda crisi econòmica d’escala semblant al crack del 1930. No hi haurà recuperació una vegada acabi el confinament, sinó que una prolongada depressió.

Ahir, 22 d’abril, es va celebrar el 150è aniversari de Vladimir Lenin, el gran dirigent revolucionari. Si bé els historiadors i els liberals burgesos el calumnien, des de l’Octubre celebrem la vida i les idees de Lenin, idees que són més rellevants ara que mai.

Aquests dies on la Renda Bàsica Universal (RBU) està en boca de tots, es fa imprescindible traduir aquest article originari d’Adam Booth on analitza de forma detallada l’impacte que podria tenir una RBU per la classe treballadora.

Aquests dies on la Renda Bàsica Universal (RBU) està en boca de tots, es fa imprescindible traduir aquest article originari d’Adam Booth on analitza de forma detallada l’impacte que podria tenir una RBU per la classe treballadora.

La crisi està colpejant a l’economia espanyola i a les famílies treballadores d’una manera no vista abans. Només en els últims 20 dies del mes de març van ser destruïts 898.000 llocs de treball. En l’inici de la crisi de 2008-2009 es van necessitar 100 dies per destruir la mateixa quantitat de llocs de treball.

Amb el desplaçament de l’epicentre de la pandèmia del coronavirus a Europa, la regió s’enfronta ara a la seva crisi més greu des de la Segona Guerra Mundial. Tots els pilars de l’anomenada integració europea s’estan esfondrant sota una enorme pressió.

La malaltia del coronavirus a Itàlia ha revelat la naturalesa real del sistema capitalista, fent-se evident per a milions de treballadors. Els beneficis s’anteposen a les vides, però la classe treballadora està reaccionant amb vagues combatives. Quines lliçons podem extreure d’aquesta experiència els treballadors d’altres països?